Però, també forma part d'una estratègia que a llarg termini es portarà a terme amb el conjunt de la festa major de cornellà que, segons sembla, l'ajuntament acabarà creant un recinte per a la celebració de les festes, arracont-les en una banda de la ciutat acceptant que molesti al minim de població possible i fent que tot el poble es traslladi fins allà per a les celebracions el que suposa un pas més en l'especialització dels espais de la ciutat i fent que les festes siguin cada cop menys unes festes del poble, si és que encara ho són, per a convertir-se en efemèride anual preparades per al consum.

Des del dijous que s’iniciïn les festes amb el txupinazo, en el seu espai
es realitzaran diferents activitats com cercaviles-punks, espectacles de
foc, projeccions, teatre, pintades de murals, dinar solidari, etc. Per les
nits als concerts.

Entre tots brindarem pels presos I preses polítiques que l’estat espanyol
tanca a les seves presons.

Per tot això i més os convidem a passar per l’espai de les festes situa a
: C/ ALBERT EINSTEIN. AL COSTAT DE LA FIRA i MOLT A PROP DE LA FERIA. AL POLIGON INDUSTRIAL ALMEDA.

Salut

tota l´informacio a :

alternativeskny08
moviments.net/okupaskny


En la societat en la que ens ha tocat viure hi ha realitats imposades que es presenten com absolutes, com una roca inamovible. Una d'aquesta és la suposada existència de la llibertat d'expressió. ¿Perquè... compta per igual la llibertat d'expressió de tothom? ¿Ens arriben totes les opinions a través d'aquests mitjans de comunicació suposadament plurals i independents? ¿Són els mitjans de comunicació l'únic camí per exercir la llibertat d'expressió? En una societat on la pluralitat dels discursos es redueix a les empreses i els partits polítics que ostenten el monopoli de la comunicació, no hi ha llibertat d'expressió. En una societat on no tothom té les mateixes oportunitats d'expressar-se, no hi ha llibertat d'expressió. Al final els debats que en els mitjans de comunicació es donen sobre la llibertat d'expressió no són més que una cortina de fum. Només es donen quan algú qüestiona una vinyeta còmica o un anunci fet des dels mitjans d'aquells que tenen el poder, quan es qüestiona el que es diu des dels mitjans de les grans empreses de comunicació. El debat sobre la llibertat d'expressió es dóna quan es qüestiona el discurs d'aquells que tenen l'exclusiva de la llibertat d'expressió i de la veritat. Perquè en definitiva, la llibertat d'expressió només existeix per qui la té. Reduint la llibertat d'expressió a aquella que es realitzat a través del seus mitjans comunicació és perverteix, fins i tot, el que significa la llibertat i la llibertat d'expressió. Per a la resta, la llibertat d'expressió es redueix a la llibertat de parlar. Podem dir el que vulguem, sempre i quan només parlem. Perquè parlar no costa res i les paraules se les endú el vent. Per això hi ha molta gent que no està conforme amb com està organitzada la societat o amb les condicion amb que treballa i ho fa saber parlant, però només parla. Per això els que tenen poder, que són uns demòcrates i uns enrotllats, sempre estan disposats a parlar, però només a parlar. Perquè parlar no costa res i les paraules se les endú el vent. Totes aquelles formes d'expressió que intenten no quedar-se en paraules que se les emporti el vent, que tenen una voluntat real de transformació de les relacions i l'entorn són sistemàticament reprimides: ja pot ser una manifestació com un graffitti. Els polítics i empresaris estan obsessionats en controlar l'espai públic. No es volen arriscar a què el comportament autònom i lliure de la gent els malmeti la possibilitat d'enriquir-se o guanyar vots. En una societat on les paraules perden sentit i en perverteix el llenguatge des de les instàncies de poder, és un objectiu dels moviments socials revalorar la paraula. Revalorar-la a través de l'auto-organització i les assemblees que són els instrument que convertixen el parlar en acció. Revalorar-la a través del reforçament i creixement dels nostres mitjans i formes d'expressió. Perquè nosaltres no volem que les paraules se les endugui el vent. Volem crear i creem realitat, transformar l'ordre establert. Perquè, en definitiva, la llibertat d'expressió existeix per qui la té i n'hi ha que, tot i no disposar ni desitjar el mitjans del poder, l'exercim. I a qui li molesti... que s'hi posi fulles.

16º FESTAS ALTERNATIVAS DE KORNEYA.......